tal vez su luz que vuelve y vuelve sea la última certeza que me queda



divendres, 4 d’abril del 2008

LLiscava per les parets de les cases blanques, es penjava als fils de la roba, volava amb les gavines, pujava dalt del campanar i tocava les campanes.
Sentit per a Cap comentari:
Classificacions: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)