Fènix

Visc amb la promesa d'una nova vida. Sé que m'espera, ho intueixo a les cantonades de carrerons estrets, ho oloro a les pàgines dels llibres, veig com s'amaga en el soroll d'una ciutat que es plega sobre ella mateixa i es torna a desplegar, com un acordeó asmàtic, amb un batec frenètic de casualitats que passen, i e casualitats que no, que no acaben de passar.
Visc aferrada a la promesa que m'he fet d'una nova vida, convencent-me de que valdrà la pena pagar el preu altíssim, convençuda de que en qualsevol moment puc fer-me enrere i engegar aquesta nova alenada a rodar. No sé si sóc valenta, ni forta. Encara no ho sé. Tinc davant una prova que em toca superar, com quan et tires de cap per primer cop al mar. No sé si tindré el coratge. Però he pres la decisió d'intentar-ho, i aquesta és una decisió totalment irrevocable, totalment incorrumpible. Coneixeré la renuncia i el veritable dolor.


Felicitat, ja tens una mà enredada en els meus cabells.