Fa quasi sis mesos que no entro al blog i avui hi he entrat perquè estic d'exàmens i no tinc classes i tampoc no he anat a esgrima i demà només tinc castellà i informàtica de manera que m'han sobrat molts minuts.
He entrat i això ha canviat moltíssim, blogs desapareguts, blogs creats, nous escrits, nova gent, noves relacions i és com si m'hagués perdut alguna cosa molt important. I de cop m'he preguntat que què faig jo, què he estat fent tot aquest temps. Sobreviure? Potser ja seria hora de deixar de sobreviure i començar a V.I.U.R.E. Potser sí. Qui sap, potser encara no he acabat de sobreviure i no estic suficientment viva com per viure i no va ser una bona idea intentar tornar a tu, però ja se sap, jo sóc així, ja em conec i mai acabaré de curar-me del tot.
4 comentaris:
Tots vivim o sobrevivim segons els minuts, les hores i els dies. Però el viscut compensa sempre, més tard o més d'hora, el sobreviscut. Espero que vagi tot bé.
Content de retrobar-te per aquí (tot i que últimament tinc el bloc més deixat que meses ha).
T'espero en peu de guerra en algun moment del mes de juliol en què paris per Barcelona per fer unes rondes fotogràfiques pel barri gòtic!
Petons!
Hombre senyoreta Tramuntanaaa... tu per aquí jejeje Jo també he estat bastant dsconectada, la veritat. De tant en tant, en els moments de rallada o quan haig d'estudiar i no ho faig [com avui, en plena sele ;)], entro, però poc... amb els exàmens i tot... puf! Aquest estiu intentaré entrar més sovint.
Doncs sí, Love of lesbian són del meu poble, jejeje, però la vritat és q els he conegut fa poc (alló que deia abans, quan tinc exàmens tot és excusa x no estudiar) i m'encanten. Al concert de Terrassa no hi vaig nar, jejeje, pels meus amics encara és un pèl desconegut el grup, els haig de culturitzar poc a poc. ;)
Bé, veig que tornes a ser per aquí, amb un text maco dels teus. Viva la vidaaa... Està bé sobreviure, però és millor viure. A viure Mar a viure! Ara tens un estiu immens al davant... Així que aprofita'l!
com van els exàmens?
Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys.
Abraham Lincoln
M'agraden les teves paraules.
Hi veig que fa temps que no hi estàs per ací, o almenys que no hi actualises, però em passaré per ací de cop en cop per no pedrem ninguna posible actualització. :)
Un petó de llàgrimes dolces.
Publica un comentari a l'entrada