tal vez su luz que vuelve y vuelve sea la última certeza que me queda



dilluns, 26 de maig del 2008

Viure les preguntes


"Vostè és tan jove, està tan al començament de tot, i jo vull demanar-li, tan bé com sé, estimat senyor, que tingui paciència davant de tot allò que hi ha de no resolt en el seu cor, i que intenti estimar les preguntes mateixes com cambres tancades i com llibres escrits en una llengua molt estranya. No cerqui ara les respostes que no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I es tracta de viure-ho tot. Visqui ara les preguntes. Potser llavors, de mica en mica i sense adonar-se'n, un dia llunyà viurà resposta endins".

Rainer Maria Rilke, Cartes a un poeta jove

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Rilke (imagina aquí un cor d'aquells que posen les nenes de 15 anys al messenger)

:)

Visca ell.

Tramuntana ha dit...

Visca!

Anònim ha dit...

El noi de la foto és un bon amic d'infantesa (des de la guarderia) una mica particular: ha anat sortint i entrant en la meva vida, sempre suaument, i sempre ha estat molt agradable retrobar-lo, mentre que perdre'l no m'ha fet mai mal. És la única persona amb qui em passa això, i sempre que passo temps amb ell sóc feliç.

A més, li encanta filosofar i condueix de meravella. Una joia de noi.

No ho poso al meu bloc perquè a vegades hi passa... hehe.

Anònim ha dit...

(L) Rilke (L)

xD

Tramuntana ha dit...

No farem comentaris sobre el post nº4... xDxD

Respecte l'amic aquest... Sempre és bo tenir gent així, :)

Lluís ha dit...

Vaig començar les "Cartes" fa uns anys i, tot i que em van semblar interessants, per alguna raó misteriosa no les vaig acabar. Va bé tenir gent a prop que parla d'aquestes coses, perquè ara m'han agafat ganes de tornar-les a agafar. Quan tingui una mica de temps.

Però el que m'agrada més de Rilke és la poesia:

http://www.fotolog.com/bellerofonte/19129839

Fins ben aviat