és inútil preguntar-se què està passant perquè simplement està passant i de què serveix dir que "no has de" si en realitat "no pots parar de"
i no és fàcil, ningú no ens va dir que seria fàcil
de fet, ningú ens va dir ni que seria
però és que jo ja m'he deixat encantar
7 comentaris:
Yeah!! Que guai! Doncs les parts ja estan preparades. Així que trobi un moment les penjo i t'aviso. Seria ideal que us ho sabéssiu de memòria (és curtet...).
Un petó! Continuo escribint la tesi sobre la declamació teatral per al teu pare! :P
Hola Mar! Ja he penjat les dues parts, o sigui que quan vulguis pots començar a cantar...
Si vols et dono els acords i t'ho cantes amb la guitarra ;P
Nanit!
Total incertesa. Total confiança. Potser sí que en el fons els éssers humans som així. Que en realitat, confiem sempre.
No sé ben bé a què ve però jo ho escric...
Ja et dic. Penso que el que ens fa confiar i esperar és l'"i si...". El fet de no poder preveure el futur és, en el fons, una bona cosa.
:O
Monsieur Bellerofonte dient "Yeah!! Que guai!".
(De fet l'hi veig perfectament...)
xD
Perdó, volia dir "I si...?". Ara.
M'enviaràs alguna foto del rodatge i alguna de les de fa dos anys, del Remedios a vela? És per donar una mica de varietat i no posar només quadres del segle XVIII.
Tranquil·la que posaré que són teves ;)
Un petó! Fins ben aviat
Publica un comentari a l'entrada