tal vez su luz que vuelve y vuelve sea la última certeza que me queda
dissabte, 4 d’octubre del 2008
y nos besamos en cada semáforo en rojo
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
...i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada.
Ara que... jo continuo considerant que no vull tenir parella. Potser el que en realitat penso és que no puc. El cas és que no vull problemes. Opció respectable. L'amistat és prou bonica.
Mar, qüestions urgents. Estic fent el planing per dissabte i necessito saber si l'Anna Bertran i la seva amiga clarinetista vindran. Tens alguna manera de contactar amb elles?
Com abans millor, perquè entre setmana tinc poc temps per aquestes coses.
Tot bé? Em temo que no. T'envio molts ànims si en necessites i disculpa per la pressa.
Doncs és una bastant mala notícia. Mira, és molt senzill, d'una banda necessitem dos clarinets, però, de l'altra, no puc comptar amb gent de la qual no estic segur que vindrà a una majoria d'assajos. És a dir, si l'Anna i la seva amiga venen em faran un favor immens, però si només venen per un o dos assajos no em serveix per a res. Necessito un mínim de compromís, per mi i de cara als altres.
Conclusió: Si es poden comprometre a venir a molts dels assajos d'aquí al mes de maig, estaré encantadíssim; si no, estaré igual d'encantadíssim a títol personal però no els puc dir que sí i he de buscar algú altre o renunciar als clarinets.
Resumint, digues a l'Anna que entenc perfectament que tinguin altres coses a fer, que si venen els ho agrairé molt, però que necessito un mínim de compromís fins el mes de maig (la qual cosa es tradueix en un assaig un cop al mes, més o menys).
Ho veig difícil però prefereixo intentar-ho mentre es pugui. Tu mateixa, digue-li si creus que hi ha alguna possibilitat. Si no, mala sort i en tornem a parlar dissabte.
5 comentaris:
...i si et quedava enyor,
besa de nou,
que la vida és comptada.
Ara que... jo continuo considerant que no vull tenir parella. Potser el que en realitat penso és que no puc. El cas és que no vull problemes. Opció respectable. L'amistat és prou bonica.
Una salutació!
Mar, qüestions urgents. Estic fent el planing per dissabte i necessito saber si l'Anna Bertran i la seva amiga clarinetista vindran. Tens alguna manera de contactar amb elles?
Com abans millor, perquè entre setmana tinc poc temps per aquestes coses.
Tot bé? Em temo que no. T'envio molts ànims si en necessites i disculpa per la pressa.
Un petó!
Doncs és una bastant mala notícia. Mira, és molt senzill, d'una banda necessitem dos clarinets, però, de l'altra, no puc comptar amb gent de la qual no estic segur que vindrà a una majoria d'assajos. És a dir, si l'Anna i la seva amiga venen em faran un favor immens, però si només venen per un o dos assajos no em serveix per a res. Necessito un mínim de compromís, per mi i de cara als altres.
Conclusió: Si es poden comprometre a venir a molts dels assajos d'aquí al mes de maig, estaré encantadíssim; si no, estaré igual d'encantadíssim a títol personal però no els puc dir que sí i he de buscar algú altre o renunciar als clarinets.
Resumint, digues a l'Anna que entenc perfectament que tinguin altres coses a fer, que si venen els ho agrairé molt, però que necessito un mínim de compromís fins el mes de maig (la qual cosa es tradueix en un assaig un cop al mes, més o menys).
Ho veig difícil però prefereixo intentar-ho mentre es pugui. Tu mateixa, digue-li si creus que hi ha alguna possibilitat. Si no, mala sort i en tornem a parlar dissabte.
Un petó i gràcies. Fins dissabte!
Mar Mar Mar
Com estas?
Jo no ho sé... Em sembla que no estic...
[el que sí que estic és fins als ____ del TR...]
Petons maka!
Publica un comentari a l'entrada