La primera cosa és silenci, la segona és llum, la tercera és pedra, la quarta és aigua que corre, la cinquena és verd, la sisena és jo

La primera cosa és silenci, silenci profund i espès, que envolta com un llençol de lli tot el que roça, un silenci treballat i estudiat, un silenci creat, que amplifica tota la resta, i fresc, silenci d'hivern i de solitud, i paraules no dites perquè no les vols dir, i pensar...

La primera cosa és silenci, la segona és llum, llum de matinada i de dia, llum inclinada i calenta, que pinta vetes daurades al terra fosc, mentre els racons negres es mantenen a l'aguait, llum impossible i llum certa, llum dolça com una poma i com els atmetllers florits dels camps.

La primera cosa és silenci, la segona és llum, la tercera és pedra, pedra pertot, pedra pesada i segura de sí mateixa, pedra ordenada, que delimita i que tanca, pedra freda i humida, amb verdet entre els blocs, pedra relliscosa i revifant, pedra fosca, pedra imponent i religiosa.

La primera cosa és islenci, la segona és llum, la tercera és pedra, la quarta és aigua que corre, aigua juganera i confiada que marxa lluny per tornar després, aigua gelada i triomfant, orgullosa i presumida, aigua jove però també vella, aigua senzilla, aigua pura.

La primera cosa és silenci, la segona és llum, la tercera és pedra, la quarta és aigua que corre, la cinquena és verd, verd obscur i perenne, verd silenciós i respectuós, un verd que es manté fora la pedra, verd que mires envejós i melanconiós, i que perds entre les mans, verd distant, profund.

La primera cosa és silenci, la segona és llum, la tercera és pedra, la quarta és aigua que corre, la cinquena és verd, la sisena és jo, jo absurdi esparverat, jo dominat, un jo que mira, i perd i guanya, i ve i va, jo que ja forma part del paisatge, un jo immòbil, jo submergit en el silenci, que traspassa la llum i arrepenjat a la pedra, jo escoltant l'aigua que corre, mirant el verd vell i sorprès de ser jo i de trobar un jo tan absurd com ell.