tal vez su luz que vuelve y vuelve sea la última certeza que me queda



dimecres, 19 de març del 2008

Buit


Els pètals de les roses mortes
dels dies,
-mai estigueren vives,
potser-
Cauen
Buscant un cor.

Tot s'ha quedat
En un acord de sèptima,
Perquè avui un baix amb sis
No es pot duplicar,
I les sensibles no condueixen a tònica.
Potser ja no ho faran mai.
Les sèptimes no volen anar
per graus conjunts.
A més, has perdut el llapis
I t'adones que li has posat
Palet al set.

(Et maleeixes mentre busques
Una goma)

La finestra només porta llum
Gris, opaca.
On és el dia?
No hi és:
S'ha escapat.

Sembla,
Sembla que tot fa vaga.
No i ha fum a la xemeneia,
La tele no està encesa,
L'escala ja no és
Mecànica.
(De fet, mai ho fou)
(De fet, era jo qui pujava i baixava
De dos en dos)

És com un quadre.
M'agradaria estripar-lo,
Però hi trobo dos inconvenients:
No tinc ungles
I no és un quadre.

No fa fred ni fa calor,
Tot ha perdut el color,
I ahir vaig entendre
Que potser no es tracta
De "ni una cosa ni l'altra"
Sinó de "ambdues coses"

8 comentaris:

Tramuntana ha dit...

A l'Ana i a la Neus.

Lluís ha dit...

Quina meravella de foto, la de l'última entrada!!

Gràcies per la correcció.

M'en vaig a classe!! (enveja que em fas...)

Lluís ha dit...

Mar, abans de comentar-me a mi has passat pel bloc de l'Anna?!?! Acabo d'escriure-hi el mateix!

Lluís ha dit...

jaja, ja me la imagino... Tot plegat, molt de mare.

Bon voyage!

Anònim ha dit...

Gràcies. Per tot. És que a més va pitjor, t'estimo, ho dic de veritat. I faig exercicis d'harmonia i les sensibles no condueixen a tònica. M'agrada entendre't.

Gràcies. T'estimo.


neus*

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

A mi fer exercicis d'harmonia m'encantava...

Ja veuràs quan et permetin mesclar-la amb contrapunt, dibuixant una melodia entre els barrots horitzontals que són els acords, quan ja puguis permetre't girs artístics, posant la bellesa per damunt de les normes; quan, en dominar la matemàtica de la música, t'atreveixis amb els sentiments; i el professor arrufi les celles però accepti l'obra, perquè més enllà d'adequar-se a la normativa/normalitat, el que hauràs composat serà bonic.

(Dit sigui entre parèntesi, llegeix-ho en doble sentit.)

Anna

Anònim ha dit...

Per cert, en estricta harmonia, una sensible pot no conduir a tònica si transformes l'acord, això és, per exemple, quan un acord de dominant de Do passa a ser l'acord de segon grau rebaixat de La. La sensible no ha conduit a tònica, sinó al sisè grau de Do, que és el primer de La.

No me'n recordo gaire...