Fa poc vaig descobrir la fotografia. La fotografia és un art, un art que em té encisada.
Català-Roca, un gran fotògraf va dir una vegada que la fotografia, al contrari que la pintura, és un art substractiu. La pintura, en canvi, és additiva. El pintor agafa la paleta, té el llenç preparat sobre el cavallet, les pintures disposades al seu costat. Pinzellada a pinzellada, va afegint colors, formes, va creant un món nou, el món d'aquella pintura. En canvi, el fotògraf agafa la seva càmara, comprova que tot està bé, i surt al carrer. Surt al carrer, al món real, el món del qual tots en som pintors i que, pinzellada a pinzellada, hem anat creant. La feina del fotògraf és substreure un petit tros d'aquest món, buscar el moment precís perquè aquell trosset de món que ell immortalitza representi bé tota la resta.
A causa d'aquesta aparent facilitat de l'art fotogràfica, molta gent va decidir que la fotografia no mereixia el qualificatiu d'ART. Quin mèrit té apretar un botó? El mèrit està en apretar-lo en el moment precís. El mèrit està en veure la imatge al teu cap. Però jo no vull parlar dels mèrits de ser fotògraf i ja m'estic anant per els branques. Jo volia dir que molta gent va donar l'esquena a la fotografia perquè deien que no deixava lloc la imaginació. La pintura, és cert, és un art molt subjectiu, i el món representat no és el món real, per molt que ho aparenti, és el món d'AQUELLA pintura i del pintor que la va pintar. La fotografia, en canvi, ja tenia el món creat. El món real. I jo em pregunto, quin problema hi ha? També l'hem creat nosaltres, no, aquest món? També en som responsables. I a més a més, una fotografia només és un petit, minúscul, microscòpic tros del nostre món , del planeta, de l'univers. Tu només veus AQUELL tros. Què hi ha més enllà dels marges de la fotografia? Tot això resta al nostre càrrec, a càrrec d'aquell que mira la fotografia! Fins i tot et pots imaginar què fan, què pensen els personatges de la foto!
I de la pregunta "Què hi ha més enllà dels marges de la foto?" va sorgir "Què hi ha darrera la càmara? Qui és el fotògraf, què pensa el fotògraf?"
I aquí, doncs, teniu el meu blog.
Català-Roca, un gran fotògraf va dir una vegada que la fotografia, al contrari que la pintura, és un art substractiu. La pintura, en canvi, és additiva. El pintor agafa la paleta, té el llenç preparat sobre el cavallet, les pintures disposades al seu costat. Pinzellada a pinzellada, va afegint colors, formes, va creant un món nou, el món d'aquella pintura. En canvi, el fotògraf agafa la seva càmara, comprova que tot està bé, i surt al carrer. Surt al carrer, al món real, el món del qual tots en som pintors i que, pinzellada a pinzellada, hem anat creant. La feina del fotògraf és substreure un petit tros d'aquest món, buscar el moment precís perquè aquell trosset de món que ell immortalitza representi bé tota la resta.
A causa d'aquesta aparent facilitat de l'art fotogràfica, molta gent va decidir que la fotografia no mereixia el qualificatiu d'ART. Quin mèrit té apretar un botó? El mèrit està en apretar-lo en el moment precís. El mèrit està en veure la imatge al teu cap. Però jo no vull parlar dels mèrits de ser fotògraf i ja m'estic anant per els branques. Jo volia dir que molta gent va donar l'esquena a la fotografia perquè deien que no deixava lloc la imaginació. La pintura, és cert, és un art molt subjectiu, i el món representat no és el món real, per molt que ho aparenti, és el món d'AQUELLA pintura i del pintor que la va pintar. La fotografia, en canvi, ja tenia el món creat. El món real. I jo em pregunto, quin problema hi ha? També l'hem creat nosaltres, no, aquest món? També en som responsables. I a més a més, una fotografia només és un petit, minúscul, microscòpic tros del nostre món , del planeta, de l'univers. Tu només veus AQUELL tros. Què hi ha més enllà dels marges de la fotografia? Tot això resta al nostre càrrec, a càrrec d'aquell que mira la fotografia! Fins i tot et pots imaginar què fan, què pensen els personatges de la foto!
I de la pregunta "Què hi ha més enllà dels marges de la foto?" va sorgir "Què hi ha darrera la càmara? Qui és el fotògraf, què pensa el fotògraf?"
I aquí, doncs, teniu el meu blog.
3 comentaris:
Bueno...
Es un honor para mí ser el primero en escribir en tu nuevo blog. Interesantes reflexiones...
Algún día te comentaré cosas sobre la Tramontana, pero ahora sólo dos ideas. La primera, sobre lo que dices que este mundo lo hemos creado nosotros. ¿Qué nosotros? Algunos nos sentimos cada vez más insolidarios con lo que se supone que hemos contribuido a crear.
La segunda, sobre la pregunta de qué hay más allá de los márgenes de la fotografía. Fascinante, esa pregunta. ¿Y qué hay más allá de los márgenes de mi ventana? ¿Y de los márgenes de mi calle? ¿Y de los márgenes de mi ciudad?
Son preguntas que te pueden llevar muy lejos.
Bueno... Cada uno crea su mundo, no és cierto? Y es el mundo de cada uno que forma EL MUNDO.
Sí, y qué hay más allá del mundo, u del universo... Sí, esta pregunta te puede llevar infinitamente lejos, en el sentido literal.
"Què hi ha fora dels marges? Què hi ha darrera la càmera?"
Carai, carai... Així que vas començar preguntant-te pel fora de camp... Ja hi havia estat en aquest blog, però no nhavia vist mai aquesta declaració d'intencions inicial.
És interessant tot això que dius de l'instant precís. Has llegit mai "L'instant decisiu" de Cartier Bresson?
b.
Publica un comentari a l'entrada