Marxem

I mentre marxes, una melodia insistent va apareixent al meu cap, va prenent forma, apareixen uns mots solts, després unes frases, finalment una lletra.

Em rendeixo, finalment, i premo el botó. Ara has amrxat per smepre, i jo també. No sé si penedir-me'n, però està fet. Marxem. Biele, amor.

Corren pels carrers

Les paraules que ja no direm,
Gotes de pluja
Que et regalimen dels cabells.
Volen pel cel

Els ocells que ja no veurem,
Sense rumb definit,
A la caça del nostre estel,

Que vam deixar, amagat,
Sota la pila de records,
De cançons,
De guitarres tenyides de sol,
Que envejós,
Trenca la última nit de tots dos...

Neden dins del mar
Les nostres notes que vam ofegar,
Amb les mans
I amb les llàgrimes que mai s’assecaran.
Els darrers acords
De la cançó més bonica del món
Es desfilen entre els núvols
Que ens miren, desafiants.
Preguntant, burletes:

“Per què?”
I jo no sé la resposta
De res,
La busco dins els teus ulls
De gel,
Que em tornen la meva imatge
Negada
De llàgrimes...

El temps passa
I nosaltres passem amb el temps,
Endormiscats,
Sense saber ben bé on anem.
Espurnes de valor
Volen des de dins del nostre cor,
Empenyent un adéu
Lluitant contra corrent,

Però tu t’en vas,
Cap un futur que no coneixeré,
I jo també,
Marxo pel mateix carrer.
El regust amarg
D’un crit que pugna per sortir
Enterboleix
El tros de camí...
Al teu costat...

“Per què?”
I jo no sé la resposta
De res,
La busco dins els teus ulls
De gel,
Que em tornen la meva imatge
Negada
De llàgrimes...

Adéu,
Ho hem dit amb pena però
Fermament.
Amb tots els nostres records a
Flor de pell
Com una realitat feta somni
Marxem,

Marxem.