Tretze minuts.
El món de fora és sorollós. És brut. És injust. És desconcertant. És incomprensible. És odiós. És estúpid. És massa lluminós.
Onze minuts.
El món de fora fa pudor. Fa por. Fa plorar. Fa girar cua. Fa mal. Fa ferides. Fa cridar. Fa ràbia.
Nou minuts.
El món de fora és inútil. És cec. És obsessiu. És tirànic. És irascible. És capritxós. És tèrbol. És ambiciós.
Set minuts.
El món de fora fa riure. Fa sentir-se diminut. Fa injustícies. Fa imbecil·litats. Fa penedir-se de tot. Fa vergonya. Fa pena. Fa compassió.
Cinc minuts.
El món de fora és inhumà. És venjatiu. És violent. És rabiós. És insensible. És patètic. És orgullós. És atabalador.
Tres minuts.
L'odio.
Un minut.
Haig de sortir.
45 segons.
M'hi enfrentaré.
30 segons.
Ens hi enfrentarem.
15 segons.
Per això estem aquí.
Ja.
Veniu?
Foto: de www.fotolog.com/photograph_art
9 comentaris:
Amb el teu permís, he procedit a la supressió de comentaris massa personals.
No m'agrada Internet.
Hola Mar! T'havia comentat alguna vegada? Si la resposta és no, ho sento.
M'ha agradat molt el blog, especialment la guitarra filosòfica (i la foto del Remedios al capdamunt, és clar).
Només una cosa, càmera va amb "e", no? És que ho has escrit amb "a" i al meu diccionari amb "a" no surt.
Ara que jo també tinc blog, m'hi passaré més sovint.
P.S. És normal que hagi de transcriure unes lletres deformes que em diuen "vaca zexy" (cxowzexy, on, per fer-m'ho venir bé, la x és una lletra equicocada que han borrat...)?
Un petó!
Humm, caldria consultar això de "càmara" o "càmera". Jo és que apostaria per càmera per la paraula en castellà, però no puc assegurar que s'escrigui així.
Jo, ara, he hagut d'escriure "qfwgcrlc", "question-forward-garlic-role-cut" estranyament abreviat. A la pàgina del súper-dr. Luri (súper-dr.: doctorat amb premi extraordinari) també ho he de fer.
L'Estel sabria de seguida on mirar això de la càmara. És ja una crack dels impressionants diccionaris de la Biblioteca d'Humanitats de la universitat.
Hannah Arendt va ser amant del seu professor, Martin Heidegger. I NO HI VA HAVER RUMORS (però és clar, els alemanys són molt més educats i Heidegger era un as en aquestes coses). És clar, sempre hi ha rumors quan alumna i professor NO són amants. Perquè és clar, haver fet amistat amb un professor que et dobla l'edat i més és "impossible" (? Jo he fet una amistat una mica maca amb dos professors meus a més del Joan-Carles, ja, en la meva vida; i una d'elles encara la mantinc).
La Sílvie també. Segur que, a la seva època, va rebre els corresponents intents de punyalada per l'esquena.
Si tota aquesta gent que no té res més a fer que inventar coses sobre la vida dels altres es dediqués a estudiar, trauria tan bones notes com jo O MILLORS. I ja no caldria que em tinguessin enveja.
Sí, realment és una expressió molt i molt grollera, i em penedeixo d'haver-la fet servir, però a vegades..., encara que poques, eh?, no trobo altra manera d'expressar la meva frustració.
Tranquil·la Mar. Ja veig que el panorama és E S F E R E Ï D O R. Ja m'agradaria que tothom vingués tant com tu.
De tota manera, ens veurem el cap de setmana abans no?
Ànims! Fins aviat!
El món de fora el construïm entre tots des del nostre món de dintre.
Hi ha móns interiors tan sorollosos, estúpids injustos, insolidaris, tirànics, negres, que fan girar cua, que fan riure, que fan vergonya, que fan pudor... com el món de fora.
Hi ha móns interiors meravellosos, divertits, amables, riallers, vergonyosos, blaus, amb olor, sincers, amics, amants, suaus, tendres, amb força, gens bèl•lics, càlids, musicals, lluminosos...
El món de fora també el construïm des d’aquest móns interiors...
...5, 4, 3, 2, 1...AGAFA AQUEST I DEIXA L’ALTRE
....1,O ... ESTIMA'L
Publica un comentari a l'entrada