És tot tan dolç.
Ja no sé què pensar, i tampoc vull pensar-hi. Jo només flueixo. Cap on sigui.
Els dies perden sentit. Tot és una amalgama de temps que goteja poc a poc, ferint-me càlida i plàcidament a cada gota que cau sobre la pell.
Em faltes un poc. Però igualment m'has omplert tantíssim...
1 comentari:
Doncs aquí estic! Quan tingui més moments intentaré passar-me per més entrades. Tot i així la del pintor estava molt bé! =)
El pitjor és que hi ha moltes coses dolces al món que fan confondre i fan que no sàpigues què pensar... Aquestes coses fan que t'angoixis, però, com dius tu, de vegades és millor fluir, fluir cap allà on sigui, deixar-se portar [però sense passar-se]. Les coses van com van i sovint cal seguir-les per veure on ens porten.
Mil petons!
Publica un comentari a l'entrada