Mos difuminam a Cadaqués sota una pluja de notes i estels. Mos precipitam sense voler sobre el cel mullat de llàgrimes i caramels.
Hoy me he cansado de tirar la toalla, me voy quitando poco a poco telarañas...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
¡Pa'fuera telarañas!
Jo parlava dels que són orgullosos i covards. Tu parlaves dels que són orgullosos i valents. L'home-drac de la tribu del nord va morir sense haver pogut acabar la lluita, però d'altres van continuar el que ell havia començat. Era orgullós i valent, encara que massa cregut. Suposo que ningú és perfecte.
A voltes fugim, a voltes sabem que perdrem però lluitem igual, a voltes aconseguim plantar llavors que no veurem créixer... però que ho faran. Diuen que els valents tenen la mateixa por que els covards: la única diferència és que s'hi enfronten.
Fins i tot tirar la tovallola és esgotador... o més aviat... ho és més que no tirar-la!
Ja queda menys perquè comenci el curs!! :-D
"Kafka a la platja"! Me'l vull llegir des que vaig veure'l a l'FNAC...
:-)
m'agraden les teves fotografies... la veritat que són molt originals i donen molt de joc
petons!
Publica un comentari a l'entrada