tal vez su luz que vuelve y vuelve sea la última certeza que me queda



dilluns, 25 d’agost del 2008

pa'fuera telarañas


Mos difuminam a Cadaqués sota una pluja de notes i estels. Mos precipitam sense voler sobre el cel mullat de llàgrimes i caramels.













Hoy me he cansado de tirar la toalla, me voy quitando poco a poco telarañas...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Pa'fuera telarañas!

Jo parlava dels que són orgullosos i covards. Tu parlaves dels que són orgullosos i valents. L'home-drac de la tribu del nord va morir sense haver pogut acabar la lluita, però d'altres van continuar el que ell havia començat. Era orgullós i valent, encara que massa cregut. Suposo que ningú és perfecte.

A voltes fugim, a voltes sabem que perdrem però lluitem igual, a voltes aconseguim plantar llavors que no veurem créixer... però que ho faran. Diuen que els valents tenen la mateixa por que els covards: la única diferència és que s'hi enfronten.

Fins i tot tirar la tovallola és esgotador... o més aviat... ho és més que no tirar-la!

Ja queda menys perquè comenci el curs!! :-D

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

"Kafka a la platja"! Me'l vull llegir des que vaig veure'l a l'FNAC...

:-)

_MeiA_ ha dit...

m'agraden les teves fotografies... la veritat que són molt originals i donen molt de joc

petons!