I oferia les rialles al vent

I ofereixo les rialles al vent...

Les ofereixo amb el cos, amb les mans, amb els ulls, les ofereixo amb el cor i amb cada bocí de la meva ànima. Les ofereixo potser amb vergonya, amb culpa de saber-me tant immensament feliç, però no puc parar de riure, i riure...

I mentre, el vent s’endú les meves rialles lluny, molt lluny, cap al mar, on un vaixell les recollirà i les portarà a fer la volta al món.

I mentre, el vent s’endú les meves rialles lluny, molt lluny, cap a la muntanya, on un alpinista les guardarà a la motxilla i les durà al cim.

I mentre, el vent s’endú els meves rialles lluny, molt lluny, cap als estels, a través de la nit, on una “aigle noire” les agafarà i les portarà a la lluna.

I mentre, el vent s’endú les meves rialles lluny, molt lluny, cap al centre de la terra, on un riu de magma les conduirà cap al nucli de tot.

I mentre, el vent m'acaricia i em fa estremir, i s'enrosca al meu cos com un llençol mandrós que et cobreix pudorosament.

Perquè avui ofereixo les rialles al vent, i salto, salto ben alt, perquè també jo m’ofereixo al vent.

M’ofereixo al vent i al llarg camí que em queda pel davant.

Perquè avui m’ofereixo a la vida, tota jo.









Foto de: www.fotolog.com/photograph_art